BIOGRAFIA DE FIBONACCI

Leonardo de Pisa (c. 1170 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci, o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, fou un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana. Féu nombrosos viatges per tota l'àrea de la Mediterrània: Síria, Egipte, Grècia, França, Sicília i el nord d'Àfrica.

Leonardo va néixer a Pisa. El seu pare, Guglielmo, era apodat Bonaccio ("bon jan" o "simple"). La mare de Leonardo, Alessandra, va morir quan ell tenia nou anys. Leonardo va ser anomenat pòstumament Fibonacci (de filius Bonacci, fill de Bonaccio).

Guglielmo dirigia un establiment comercial -segons algunes fonts, era l'assessor de Pisa- a Bugia, un port a l'est d'Alger al soldanat de la dinastia almohade a l'Àfrica del nord (avui Bejaia, Algèria).

De jove, Leonardo hi va viatjar per ajudar-lo. Va estar a Egipte, Síria, Grècia, Sicília i Provença. Va ser en tots aquests viatges on aprengué el sistema de numeració aràbiga.

La seva falta d'atenció a les qüestions de comerç i la preferència per les activitats matemàtiques, els seus compatriotes li varen posar el malnom despectiu de "Bigollone".

Observant que l'aritmètica àrab, que havia aprés amb el seu pare, era un sistema més simple i eficient que la numeració romana, Fibonacci va viatjar per tot el Mediterrani per estudiar i aprendre dels millors matemàtics àrabs del seu temps. Va tornar a Pisa dels seus viatges cap el 1200. L'any 1202, a l'edat de 32 anys, va publicar el Liber Abaci (Llibre de l'Àbac o Llibre de Càlcul), amb el que es va introduir la numeració hindo-aràbiga a Europa. Al Liber Abaci Leonardo mostra per primer cop, amb exemples per a cada cas, la superiorioritat de la numeració aràbiga sobre el sistema romà preexistent. Si bé aquest no era el primer llibre escrit a Itàlia que tractes sobre la numeració aràbiga, cap altre previament havia de forma tant extensa i amb un contingut tant raonat.